ANY ESPRIU

Comencem 2013, un any molt literari, celebrant el centenari d'un dels poetes catalans més rellevants del segle XX : Salvador Espriu.

Un home tens i una vida complicada
De l'autor de Laia, Ariadna al laberint grotesc, Cementiri de Sinera o El caminant i el mur, es diu que era meticulós, contingut, seriós i molt correcte. Una personalitat que va forjar-se pels tràgics esdeveniments que va viure. D'infant, va patir una salut feble que el va fer passar temporades al llit i dos dels seus germans varen morir. De jove, va viure l'esclat de la guerra civil.

L'exili interior
La guerra va causar-li una forta impressió, va estroncar els seus plans de joventut i el va fer canviar. Espriu no va optar per l'exili, però en certa manera es va recloure en ell mateix. Va abandonar la seva vocació per la història i la mitologia egípcia, va treballar de notari i la seva sobrietat es va accentuar.Tot aquest tarannà va traspuar en els seus textos i versos.

La mort i la vida
A la postguerra, Espriu va seguir escrivint, però les seves reflexions sobre la mort, el pas del temps i la condició humana van esdevenir els temes principals dels seus textos. hi havia qui l'acusava de ser pessimista i fins i tot tètric Però l'Espriu parlava de la mort, precisament per esperonar a fer tot el contrari : viure plenament la vida i resistir a desgrat de tot i contra tot, com a individu i com a poble. La seva obra és també una crítica al poder abusiu sobre les persones i els pobles, que ell mateix va patir en pròpia pell.

La lletra d'Espriu
Espriu escrivia tal com era : directe, concís, i escollint el mot oportú sense floritures ni paraules sobreres. I ho feia d'una manera curiosa : en majúscules. Potser era la seva manera de dir com d'important és la llengua. I com també calia resistir per salvar la cultura i la llengua.

Aquí us deixo uns fragments de dos de les seves poesies :

                                             El meu poble i jo
                                
                                             Tenim la raó
                                             contra bords i lladres
                                             el meu poble i jo
                                             Salvàvem els mots
                                             de la nostra llengua
                                             el meu poble i jo.
                                             Ens alcem tots dos
                                             en encesa espera
                                             el meu poble i jo.
                                             

                                           


                                           Inici de càntic en el temple

                                            ...com és llarg d'esperar 
                                            un alçament de llum en la tenebra.
                                            Però hem viscut per salvar-vos els mots,
                                            per retornar-vos el nom de cada cosa
                                            perquè seguíssiu el recte camí
                                            d'accés al ple domini de la terra
                                            ....

Si vols llegir i sentir més poemes de Salvador Espriu interprentats per cantautors catalans clica aquí.

Si vols seguir les activitas de l'any Espriu, aquí un deixo la pàgina web 


                                           LLEGIU  ESPRIU!